Il·lusionats i amb moltes ganes de passar-ho bé, el passat 3 de març, els alumnes i uns professors de 1r de batxillerat vam anar a veure un clàssic rus al Teatre Nacional de Catalunya: Un mes al camp de l'autor Iván Turguénev.
L'obra, lluny de ser com ens esperavem que fos - ja que pensavem que ens presentaria la Rússia en el punt culminant de la revolució -. No va resultar ser així, però a pesar d'això vam gaudir-la com criatures.
A continuació, us deixo les opinions de la nostra classe de literatura catalana:
"L’obra m’ha semblat molt interessant, sobretot a l’hora de veure com l’aristocràcia rural tractava els seus servents, com ells deien, eren de la seva propietat, les seves ànimes. M’ha impressionat la manera que tenien les famílies d’aparentar i per dins passaven coses que amagaven com podien; els interessos de l’època que podien arribar a fer casar una nena de 17 anys amb un adult de més de cinquanta que podia ser el seu pare."Sheila Mulero.
"Un mes al camp ha estat una obra molt interessant . És diferent a les altres que hem vist aquest curs, segons Turguénev és una comèdia, però té un toc de drama."Marina Juárez.
"En general l’obra m’ha agradat molt, és la primera vegada que vaig al teatre. M’han agradat els decorats, la manera d’actuar dels personatges, sobretot el nen, el fill de la Natasha."
Martha Ivonne.
"L’obra ha estat molt interessant, és una obra romàntica que té un punt tràgic. El fet que Natasha, una dona gran, senti el mateix que una noia de 17 anys a qui provoca una gran confusió, m’ha agradat molt."
Andrea Puig.
"Quan es va aixecar el teló, no esperàvem pas trobar una trama que formés part d’una comèdia romàntica, encara que amb tocs dramàtics. Una gran mostra de sentiments i passions, ja que Un mes al camp va ser escrita dins l’etapa romàntica de Turguénev. Escenificació de la societat russa pel que fa a l’aristocràcia i el poder de les classes socials."
Olga Alonso.
"Diferent a totes les altres obres que hem vist fins ara. El llenguatge senzill fa que l’obra s’aproximi als espectadors d’una manera impactant. El vestuari és simplement fantàstic, i la idea principal de l’obra es veu clarament. Encara que sembli que els protagonistes estiguin molt lluny de la nostra classe social, hi ha una cosa que la patim tots: l’amor. L’ésser humà sempre tindrà problemes amb aquest sentiment, i és inevitable."
Estela Alonso.
Per acabar, us deixo un tros d'un comentari que vaig fer jo mateixa sobre l'obra i per posar-vos més a to, si encara no esteu del tot convençuts si anar a veure aquesta obra:
"Una de les coses que crida l’atenció al veure l’obra és la magnífica escenografia amb què compta. Si sumem això, amb uns actors que saben interpretar perfectament el seu paper, un vestuari (que recorda l’època victoriana a Anglaterra o l’aristocràcia de França) i il·luminació increïbles amb una música correctament escollida, tenim com a resultat unes ganes de continuar veient l’obra molt grans.No et canses per a res, és un obra amena, ràpida i, tot i que és una mica llarga no es fa gens pesada. A pesar de ser un obra d’època, el llenguatge no és gens complicat i s’entén perfectament – no sabem si serà a causa de l’adaptació al teatre, però si és per això traguem-nos el barret davant el traductor i l’adaptador per voler arribar a tothom –.Com a conclusió tenim un obra molt entretinguda que encara que no és el que ens esperàvem – ens havíem d’haver fixat en les dates– perquè no ens situa a la Revolució Russa. Un obra diferent, que no deixarà indiferent a ningú i que ens farà pensar en una de les principals coses que ens planteja l’autor: De veritat som tant diferents si no tenim en compte el poder de cadascú?."Estela Alonso María. 1r batxillerat B.
Moltes gràcies per llegir el nostre blog, ens veiem a la pròxima entrada!
Estela.
