Obra teatral: Vida privada de Josep Maria de Sagarra

Les opinions dels nostres espectadors han estat les següents:

Laia: Aquesta obra de teatre destapa la cara més fosca de la burgesia catalana. Els actors i actrius van saber fer una crítica directa i una actuació molt emocionant, encara que també una mica llarga.

Sergio: L’obra representa tota la parafernàlia i tot l’embolic sexual i mafiós que hi va haver, i encara hi ha, a la porta del darrera de les classes més fines.

Miquel: Una obra molt interessant i divertida tot i que massa llarga.

Kevin: M'ha agradat tot en general, hi havia tocs divetits però era molt llarga.

Sheila: Va ser una obra bastant interessant amb tocs d'humor, encara que molt llarga i massa monòlegs. Una crítica molt bona a la burgesia.

Marina: A mi em va agradar, sobretot quan sortíen els actors cantant, era molt humorístic, quan sortia un personatge sol era difícil d'entendre.

Estela: En primer moment molt monòtona, però ho arreglaven de seguida amb unes quantes cançons i amb una història de la burgesia catalana del moment força interessant.

Olga: Interessant escenificació de la burgesia catalana del segle passat amb ús de tons humorístics per fer més amenes les gairebé 3 hores que durava l'obra.

Comentaris sobre l'obra "Chicha Montenegro Gallery"

Opinió dels alumnes de 2n de Batxillerat:

Els alumnes de segon de Batxillerat B que el passat divendres dia 15 vam anar al Teatre Lliure a veure l’obra “Chicha Montenegro Gallery” creada i dirigida per Carles Santos, desprès d’uns llargs minuts de reflexió i païment del que havíem vist, vam decidir classificar l’obra com a diferent, innovadora i plena d’expressivitat corporal, ja que en l’obra s’hi representaven els fluids humans d’una manera força important envers un joc de rol mitjançant l’expressivitat del cos i el cant.

Informació de l'obra:

-Santos torna a flirtejar amb el risc i proposa una aventura humano-literària-musical entre quatre personatges que busquen una explicació al seu passat compartit i un punt de partida per al futur. Un joc de relacions reglat que han de pactar amb Chicha Montenegro.

Carles Santos és Músic Resident del Teatre Lliure.

Altres opinions diverses:

"Un home de teatre desbordant, d’una energia vocal incontrolable." (Veronique Mortaigne, Le Monde)

"Mediterrani, murri i dislocat, la veritable marca de fàbrica de l'inclassificable creador de Vinaroç." (Juan Manuel Viana, Scherzo)

intèrprets

Begoña Alberdi / Queralt Albinyana / Antoni Comas / Ana Criado / Toni Marsol / Claudia Schneider

música original Carles Santos / escenografia i vestuari Montse Amenós / il·luminació Samantha Lee / coreografia Montse Colomé i Toni Jodar

ajudant de direcció Anna Llopart / ajudant d'escenografia i vestuari Jose Novoa director de vol Àngel Pruna / so Damien Bazin / cant d’inici Flavio Oliver / alumna en pràctiques de coreografia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Marta Filella

Arts-cènics / sistemes de vol subministrats per Hall Associates Flying Effects / efectes de vol creats per Accialt Flying Effects / efectes especials NASA FX / confecció de vestuari Goretti Puente / estampació tèxtil Montse Amenós i Jose Novoa

construcció d’escenografia

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Teatre Lliure i EL CANAL-Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona

amb la col·laboració de l'Ajuntament de Viladecans.

Més informació:

Si voleu entrar a la web del teatre lliure: http://www.teatrelliure.com/

Estela Alonso 1r Batxillerat B.

http://www.teatrelliure.com/cat/programa/temp1011/03chicha1.htm

Programació Teatral - 1r Trimestre Curs 2010/11

Durant el primer trimestre es duran a terme les següents sortides al Teatre dintre del conjunt d'activitats del FOIX i +:


15 d'OCTUBRE,
---> 20:30 h, Teatre Lliure de Montjuïc

Chicha Montenegro Gallery

creada i dirigida per Carles Santos

12 de NOVEMBRE,
---> 20:30 h, Teatre Lliure de Montjuïc

Vida Privada

de Josep M. de Segarra

10 de DESEMBRE,
---> 20:30 h, Teatre Lliure de Gràcia

Gata sobre teulada de zinc calenta

de Tennessee Williams

Per a més informació sobre les obres consulteu la web del Teatre Lliure

La nef des fous (La nau dels bojos)

"La nau dels bojos" és una obra de teatre escrita per l'Imanol Fernández Salvatierra, ex-alumne del J.V.Foix. Va ser representada a La Sala el dia 11 de maig per alumnes i ex-alumnes del Foix, amb la col·laboració d'en Sergi Amat com a director i de l'Owen Kilfeather a la música.

L'obra, basada en fets reals, parla d'un geriàtric molt especial, en el qual els propis metges i cuidadors experimenten amb els pacients i fan amb ells el que volen. L'arribada d'una nova cuidadora al centre ens deixarà introduir-nos dins el geriàtric, i alhora farà que en ell les coses canviin una mica, produïnt-se tot i així una desgràcia final.

Vam parlar amb una de les alumnes que va actuar a l'obra i ens va comentar que, a més del treball que vam poder observar mentre gaudíem de l'obra, n'hi ha molt més al darrere. Per exemple, van tenir molts problemes de temps a l'haver de traduïr al català l'obra completa i tornar a començar de nou a assajar, etc. Però que tot i així, el fet d'actuar davant de persones conegudes i que aquestes valorin el teu esforç i treball, és molt reconfortable, i val la pena malgrat els problemes que hi pugui haver.


Han dit de l'obra:

Fina: em va sorprendre gratament. Era una obra molt dura.
Esther: els personatges estan molt ben caracteritzats. Sobretot els petits ho van fer molt bé.
Laia: una obra molt més original que les dels altres anys.
Juan Carlos: em va agradar molt, però penso que hi havia papers massa petits.

Dictadura-Transició-Democràcia

L'obra Dictadura-Transició-Democràcia està formada per quatre obres breus que pretenen recrear la història recent catalana i espanyola, utilitzant com a base l'any de naixement dels quatre directors que l'han creat.
Per cadascuna de les parts, un escenari diferent. Alguns més emotius, d'altres més lluitadors, i alguns fins i tot còmics.
La primera part ens parla de l'Espanya de principis dels 60, quan tot just es descobria la televisió, però encara els espanyols oposats al règim patíen censura i por. Uns veïns reunits per veure la tele ens mostren la vida durant aquells anys.
La segona part, encara sobre la dictadura però a finals dels 60, ens transporta al concert de Raimon al 1968 a la Universitat de Madrid, tot un símbol de lluita per la llibertat i la democràcia. Especialment en aquesta part, el públic vam poder sentir a la pell, asseguts a la gespa i escoltant una gravació de Raimon d'aquell mateix concert, els crits de lluita i reivindicació dels estudiants, en un ambient molt ben aconseguit.
La tercera part transcorre als estudis Miramar, on està a punt de ser retransmès el primer programa en català obert a tot l'Estat. La directora, Montserrat, creu que pot ser un bon moment per recolzar els autors catalans, però des de dalt li treuen de seguida aquesta idea.
La quarta i última part es situa al País Basc, on una brigada antiterrorista assassina a dos nois, que acaben de declarar-se amor mutu, perquè suposen que un dels dos és etarra. L'obra termina amb un ball molt simbòlic on els assassins manipulen els cossos plens de sang dels dos amants fent-los ballar al ritme de "Dos gardenias para tí", ficant-los finalment a unes bosses de plàstic.

Han dit de l'obra:
Laia: em va agradar molt com van jugar amb nosaltres, sobretot al concert de Raimon i també el ball final.
Sofia: em van encantar els canvis d'escenari i poder relacionar tota l'obra amb temes parlats a classe.
Manel: és un projecte difícil, està bé però és desigual.
Fina: em va emocionar molt el concert de Raimon, pels canvis d'escenari i perquè vaig poder recordar el concert de Raimon a Bellaterra al 1974.
Marisa: la segona part estava molt aconseguida. L'última, en canvi, no em va semblar adequada.

l'Auca del Senyor Esteve.

El 18 de març, un grup d’alumnes va anar a veure l’obre de teatre “L’auca del Senyor Esteve”, al TNC.

A la Puntual, una botiga familiar barcelonina fundada fa quatre generacions, la vida avança sense altibaixos fins que Ramonet, el més jove de la família i relleu generacional del negoci, decideix no continuar amb la tradició familiar i dedicar-se a l’escultura. Santiago Rusiñol parteix d’aquesta trama per escriure un retrat magnífic i commovedor de la burgesia barcelonina, menestral i treballadora, i del enfrontament entre l’artista i la societat.

Han dit...
Sofia: El tema, els personatges i l’escenografia, van fer que m’endinses a l’apoca del moment. Em va encantar!
Laia: Va ser una obra boníssima. El decorat estava molt ben fet, els actors ho van fer de meravella. Era fàcil endinsar-se a la trama.
Esther: Em va agradar molt des del principi i era entenedora i interessant.

Electra

El passat dijous 25 de març, el grup del Foix i + vam anar a veure una tragèdia grega al TNC, Electra.
Electra, que viu pressa del dolor per l’assassinat del seu pare Agamenón, rei de Micenes, planeja amb el seu germà Orestes venjar-se de la assassina, la seva mare Clitemnestra. Electra, com una lleona ferida, és el perfecte arquetip de la heroïna tràgica i prepara una venjança que l’oracle d’Apol·lo ja havia predit.

Han dit de l'obra...
Esther: al principi no l'acabava d'entendre però mentre avançava la història m'anava enganxant més.
Sofia: La proximitat tan íntima que vam tenir envers als actors durant la funció, va captivar encara més, a l’espectador. Bravo!
Sergio: La obra de Electra fue interesante porque supieron transmitir en una sala pequeña y acojedora los problemas que conllevo el asesinato de Agamenón. Era atractivo el cambio de personajes y el ambiente que crearon con la musica del guitarrista.
Laia: Els actors/actrius van fer un paper molt bo. L’escena era molt íntima i agradable.

Drap Art!

Drap-Art és una associació sense ànim de lucre fundada el 1995 que promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions, tallers.

Aquesta exposició va més enllà del concepte de reciclatge, doncs a partir d'aquest l’art rep un valor reivindicatiu, sigui pel fet de ser reciclat al 100% o sigui per aprofitar l’art com a via de denúncia. I és que la millor denúncia no és aquella que utilitza cartells i publicitat , sinó la que arriba a les nostres consciències a través dels nostres sentits en forma d’art.

Des d’uns cassettes fins als seients d’un cotxe, passant per llibres, cadires, coixins, finestres, papers, llaunes, televisors caixes, cartrons... Tot s’hi val per expressar de forma abstracta el missatge que tot és important i val la pena reutilitzar el que encara pot donar tant de si.

És una exposició molt positiva pel missatge que ens envia; les coses que ja han tingut un ús, poden tenir-ne molts més després.

A més, totes les obres tenen un altre missatge personall; maltractament animal, el gust per la lectura, la manipulació dels mitjans de comunicació, la realitat del món capitalista, etc.

Una molt bona forma de reivindicar qualsevol idea promovent alhora el reciclatge.

Teatre: El encuentro de Descartes con Pascal joven.

Sofia Morillas Pereira

ACTIVITAT: TEATRE

DATA: 9 d’abril de 2010

*OBRA: El encuentro de Descartes con Pascal joven

*AUTOR: Jean- Claude Brisville

*DIRECTOR: Josep Maria Flotats

*LLOC DE REPRESENTACIÓ: Teatre Lliure (Barcelona)


*SÍNTESI DE L’OBRA:

Descartes i Pascal s’entrevisten en el 1647.
Assistim a la possible discussió entre els dos filòsofs units per la
passió matemàtica: la raó és l’eina per trobar la veritat a través de
les ciències, l’empirisme o el racionalisme.

*RELACIÓ AMB LA PROGRAMACIÓ DE L’ASSIGNATURA:

Filosofia de 2n de batxillerat

*VALORACIÓ GLOBAL DE L’ACTIVITAT:

Molt satisfactòria

*OBSERVACIONS:

Ha sigut una obra força interessant, personalment em sap greu la f alta
de coneixements sobre el tema, però de totes maneres vaig poder seguir
l’obra amb prou interès.

En relació als personatges, la interpretació que van dur a terme va ser
fascinant i amb l’escenografia van encertar molt, ja que era simple i
alhora molt complexa.

Exposició Quim Monzó.

El passat 26 de gener, alguns alumnes de primer de batxillerat vam anar a veure una exposició molt original de Quim Monzó, un periodista, narrador i traductor de Barcelona, conegut pels seus famosos tics i les seves peculiars manies.
Va ser una molt bona activitat, original, lleugera i molt complerta.
Després, per acabar la tarda, vam anar al Café dels Quatre Gats.

Han dit sobre l’activitat:
Esther: M’ha agradat sobretot el final, on era com una roda i t’anava explicant com era la seva vida en tots els aspectes (malalties, sexe...).
Sofia: Una exposició literària fantàstica i amb un molt bon treball exposat.
Clara: La vaig trobar molt ineterssant i dinàmica, em va agradar molt veure-la.
Conchi: La veritat esperava una exposició molt més lenta i poc dinàmica, però em va sorprendre lo dinàmica, divertida i interessant que va ser.
Laia: Un home sense pèls a la llengua i molt directe.

Alba: Una exposició on hem pogut conèixer tant per dins com per fora al fantàstic Quim Monzó. Les seves maníes, els seus problemes, gustos, preferències, idees i pensaments.

Exposicions d'art per les comarques barcelonines.

Joaquín Sorolla

Dins el link http://www.diba.cat/oda/arts_visuals.asp trobareu tot un seguit d'exposicions d'art interessants que es fan arreu de les comarques barcelonines, per les poblacions del nostre entorn. Així de ben segur que no se'ns n'escaparà cap. Que les gaudiu amb força tots els que pugueu!

!!EXERCICI:
-Podeu presentar una crònica de mig full per la revista Infofoix i presentar-la al Departament de Llengües en llapis informàtic i signada amb nom, cognoms i curs i grup. També pots escriure-la a sota, on hi diu "comentaris".

Les activitats del FOIXi+ tornen amb més força.

En aquest curs ens hem posat les piles i us proposem tot un seguit d'activitats: sortides al teatre, exposicions, cinema.

Per començar fent boca us recomanem una exposició gratuïta i musical que es portarà a terme al Palau Robert de Barcelona, c/ Passeig de Gràcia, cantonada amb la Diagonal, fins al mes de maig. Porta per títol: Música pels ulls i els links són els següents:

http://www20.gencat.cat/docs/Palau_Robert/Serveis/Exposicions/Sala1/2010_sala1/musica_pels_ulls/Opuscle.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/PalauRobert/menuitem.24624ed9d70d41f972623b10b0c0e1a0/?vgnextoid=9291817fd11e6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9291817fd11e6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Que la gaudiu força! Ah, sí, si hi aneu podeu realitzar una crònica per la nostra revista, L'Infofoix.