La vida es sueño: crònica d'un empresonament preventiu i destructor

La vida es sueño, de Calderón, és un dels textos més bells i expressius que han escrit els clàssics del Segle d’Oro espanyol sobre la passió i l’instint, sobre el coneixement i la raó, sobre el poder mal exercit i la llibertat escamotejada, sobre la paternitat i l’amor; i sobre el que és mentida i el que és veritat.

A continuació podeu llegir el monòleg inicial de Segismundo, un passatge antològic del teatre en llengua castellana. 

¡Ay mísero de mí, y ay, infelice! 
Apurar, cielos, pretendo,
ya que me tratáis así
qué delito cometí
contra vosotros naciendo;
aunque si nací, ya entiendo
qué delito he cometido.
Bastante causa ha tenido
vuestra justicia y rigor;
pues el delito mayor
del hombre es haber nacido.
Sólo quisiera saber
para apurar mis desvelos
(dejando a una parte, cielos,
el delito de nacer),
qué más os pude ofender
para castigarme más.
¿No nacieron los demás?
Pues si los demás nacieron,
¿qué privilegios tuvieron
qué yo no gocé jamás?
Nace el ave, y con las galas
que le dan belleza suma,
apenas es flor de pluma
o ramillete con alas,
cuando las etéreas salas
corta con velocidad,
negándose a la piedad
del nido que deja en calma;
¿y teniendo yo más alma,
tengo menos libertad?
Nace el bruto, y con la piel
que dibujan manchas bellas,
apenas signo es de estrellas
(gracias al docto pincel),
cuando, atrevida y cruel
la humana necesidad
le enseña a tener crueldad,
monstruo de su laberinto;
¿y yo, con mejor instinto,
tengo menos libertad?
Nace el pez, que no respira,
aborto de ovas y lamas,
y apenas, bajel de escamas,
sobre las ondas se mira,
cuando a todas partes gira,
midiendo la inmensidad
de tanta capacidad
como le da el centro frío;
¿y yo, con más albedrío,
tengo menos libertad?
Nace el arroyo, culebra
que entre flores se desata,
y apenas, sierpe de plata,
entre las flores se quiebra,
cuando músico celebra
de las flores la piedad
que le dan la majestad
del campo abierto a su huida;
¿y teniendo yo más vida
tengo menos libertad?
En llegando a esta pasión,
un volcán, un Etna hecho,
quisiera sacar del pecho
pedazos del corazón.
¿Qué ley, justicia o razón,
negar a los hombres sabe
privilegio tan suave,
excepción tan principal,
que Dios le ha dado a un cristal,
a un pez, a un bruto y a un ave?

També trobaràs un tràiler d'aquesta obra clàssica, fent clic  AQUÍ

L'onada: un experiment totalitarista

Als anys seixanta, Ron Jones, un jove i carismàtic professor d’institut, intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu, a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment: durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari.

Per veure el video del tràiler, fes clic AQUÍ

L’ONADA: OPINIÓ DE L’OBRA DELS ALUMNES DE PRIMER DE BATXILLERAT

Núria Lombarte: Em va semblar una bona obra, ja que era força entretinguda i a més a més, al final, feia reflexionar força, a part ,que durant tota l’obra hi havia moments que realment entraves dintre.

Toni Sánchez: Et posava molt dintre l’obra, et donava la sensació de ser omniscient, perquè en tot moment sabies el que passava. A part que, si no havies vist la pel·lícula, és una obra que impressiona molt.

Sergi Fontela Roldán: L’obra de teatre, va ser molt entretinguda. A partir d’una pregunta, el debat i el joc que crea el professor es torna molt interessant. No se n’adonen del que fan, de les seves accions, els havien manipulat... és una obra amb intriga, que tens ganes que continuï perquè et fica totalment a dintre. Té un final molt especial.

Ariadna Fontela Roldán: L’obra va ser molt interessant ja que t’ensenya que un simple joc de classe es pot convertir en una cosa incontrolable, només perquè els alumnes s’ho van prendre massa seriós i el professor no va saber-ho aturar-ho a temps.

Anna Prenafeta Gil: L'onada és una obra que narra com una classe d’història pot acabar contestant la pregunta d'una alumna: "per què la gent no se n’adonà d'allò que estava passant?". En el transcurs de l'obra ens adonem de com un petit exercici de classe es transforma en un moviment polític, com l’ego de la gent pot variar i com es pot convèncer a una persona totalment oposada al moviment. Una gran obra, pensava que no seria millor que la pel·lícula però al final em va agradar molt.

Irene Pavón Fabre: T'adones que allò que comença sent un simple treball de classe arriba a molt més que això. Et fa pensar que els pitjors errors de la humanitat han començat amb petits projectes, com el d'un treball de classe, que s'escapen de les mans de qui els controla i acaben sent un problema per a tots...
És una obra molt recomanable ja que gairebé t’hi trobes dins, amb moments de tensió i moments molt divertits

Ana Rodríguez Gutiérrez: Ha estat una experiència molt agradable perquè jo feia molt que no anava al teatre i ha estat un bon recordatori veure que a més de la pel·lícula hi ha l’obra de teatre. Va ser molt interessant el procés de canvi que experimentaven els alumnes a mesura que passava el projecte i els pocs alumnes que s’adonaven de tot el que succeïa.

Yaima Servidio: M’ha semblat una bona obra encara que a l’haver vist la pel·lícula tenia unes expectatives de com seria l’obra massa altes. A l’obra te n’adones de la força que té sentir-se dintre d’un grup tancat, ensenyat per un professor d’EUA que ho fa amb un grup de classe, i de com pot ser de perillós això. Et senties dintre de l’obra en molts moments i els personatges, en especial el professor, tenien una força desbordant.

Cristina Sánchez (4t ESO). L’obra m'ha agradat molt , és molt diferent a la pel·lícula però està molt bé. 

No sabia que hi sortien famosos i això m'ha  sorprès molt, ha sigut molt interessant. 

És impressionant com a partir d'un exercici de classe es pot veure que la gent fa allò que va passar.

Aventura!: Les delícies de la globalització vinguda d'Orient.

Aventura! explica la història de sis socis de Barcelona que tenen una empresa que no va malament però que en rebre una oferta de compra per part d’una empresa xinesa decideixen deixar-se de tonteries i vendre, pel que pugui passar. El problema és que no venen l’empresa, sinó que acaben venent una de les seves sòcies.

Podeu veure un tràiler de l'obra, fent clic AQUÍ

L'Estranger d'Albert Camus

Meursault, el protagonista de L’Étranger, la primera novel·la de Camus, ha comès un crim incomprensible: ha mort un àrab a sang freda, després d’un incident en el qual només estava indirectament implicat. Però la realitat és que allò que portarà Meursault a la guillotina no serà aquest crim concret sinó la seva indiferència davant la vida, la seva incapacitat d’integrar-se i d’assumir el codi de valors i els models de comportament de la societat on viu. Meursault podria rebel·lar-s’hi en contra, però rebel·lar-se significaria, al capdavall, actuar, prendre partit.

Si vols veure el tràiler, fes clic AQUÍ