La nef des fous (La nau dels bojos)

"La nau dels bojos" és una obra de teatre escrita per l'Imanol Fernández Salvatierra, ex-alumne del J.V.Foix. Va ser representada a La Sala el dia 11 de maig per alumnes i ex-alumnes del Foix, amb la col·laboració d'en Sergi Amat com a director i de l'Owen Kilfeather a la música.

L'obra, basada en fets reals, parla d'un geriàtric molt especial, en el qual els propis metges i cuidadors experimenten amb els pacients i fan amb ells el que volen. L'arribada d'una nova cuidadora al centre ens deixarà introduir-nos dins el geriàtric, i alhora farà que en ell les coses canviin una mica, produïnt-se tot i així una desgràcia final.

Vam parlar amb una de les alumnes que va actuar a l'obra i ens va comentar que, a més del treball que vam poder observar mentre gaudíem de l'obra, n'hi ha molt més al darrere. Per exemple, van tenir molts problemes de temps a l'haver de traduïr al català l'obra completa i tornar a començar de nou a assajar, etc. Però que tot i així, el fet d'actuar davant de persones conegudes i que aquestes valorin el teu esforç i treball, és molt reconfortable, i val la pena malgrat els problemes que hi pugui haver.


Han dit de l'obra:

Fina: em va sorprendre gratament. Era una obra molt dura.
Esther: els personatges estan molt ben caracteritzats. Sobretot els petits ho van fer molt bé.
Laia: una obra molt més original que les dels altres anys.
Juan Carlos: em va agradar molt, però penso que hi havia papers massa petits.

Dictadura-Transició-Democràcia

L'obra Dictadura-Transició-Democràcia està formada per quatre obres breus que pretenen recrear la història recent catalana i espanyola, utilitzant com a base l'any de naixement dels quatre directors que l'han creat.
Per cadascuna de les parts, un escenari diferent. Alguns més emotius, d'altres més lluitadors, i alguns fins i tot còmics.
La primera part ens parla de l'Espanya de principis dels 60, quan tot just es descobria la televisió, però encara els espanyols oposats al règim patíen censura i por. Uns veïns reunits per veure la tele ens mostren la vida durant aquells anys.
La segona part, encara sobre la dictadura però a finals dels 60, ens transporta al concert de Raimon al 1968 a la Universitat de Madrid, tot un símbol de lluita per la llibertat i la democràcia. Especialment en aquesta part, el públic vam poder sentir a la pell, asseguts a la gespa i escoltant una gravació de Raimon d'aquell mateix concert, els crits de lluita i reivindicació dels estudiants, en un ambient molt ben aconseguit.
La tercera part transcorre als estudis Miramar, on està a punt de ser retransmès el primer programa en català obert a tot l'Estat. La directora, Montserrat, creu que pot ser un bon moment per recolzar els autors catalans, però des de dalt li treuen de seguida aquesta idea.
La quarta i última part es situa al País Basc, on una brigada antiterrorista assassina a dos nois, que acaben de declarar-se amor mutu, perquè suposen que un dels dos és etarra. L'obra termina amb un ball molt simbòlic on els assassins manipulen els cossos plens de sang dels dos amants fent-los ballar al ritme de "Dos gardenias para tí", ficant-los finalment a unes bosses de plàstic.

Han dit de l'obra:
Laia: em va agradar molt com van jugar amb nosaltres, sobretot al concert de Raimon i també el ball final.
Sofia: em van encantar els canvis d'escenari i poder relacionar tota l'obra amb temes parlats a classe.
Manel: és un projecte difícil, està bé però és desigual.
Fina: em va emocionar molt el concert de Raimon, pels canvis d'escenari i perquè vaig poder recordar el concert de Raimon a Bellaterra al 1974.
Marisa: la segona part estava molt aconseguida. L'última, en canvi, no em va semblar adequada.