El Dimecres 24 de setembre, els meus companys, la meva tutora, dues professores de llengua castellana i jo vam assistir al Teatre Borràs, situat a la plaça Urquinaona, al centre de Barcelona. Vam tenir la sort de poder veure l’obra Un dia. Mirall Trencat, de Mercè Rodoreda,
dirigida per Ricard Salvat.
Ricard Salvat feia temps que volia escenificar una obra de Mercè Rodoreda, com cita ell, era gairebé un deure. L’obra tenia una duració de dues hores i mitja, amb un entremig d’un quart d’hora. Tot i ser una obra bastant llarga, no em va semblar gens extensa, sinó més aviat breu. El repartiment va ser bastant interessant, agrupant a actors i actrius com: Rosa Novell, Enric Majó, Rosa Vila, Anna Sahun, Daniela Feixas... etc.
Mirall Trencat és un retrat d’una família al llarg de molts anys, on Teresa Goday, interpretada per Rosa Novell i Anna Sahun, representa a una dona insatisfeta, amb una gran mancança d’amor vertader. Teresa Goday treballava al mercat, venent peix. Coneix a Miquel Masdeu, amb qui té una relació molt apassionada. Amb Masdeu té un fill, Jesús Masdeu, al qual dóna en adopció però, posteriorment l’adopta com a fillol. La relació entre Teresa i Miquel no pot funcionar: ell està casat. Teresa es casa amb Nicolau Rovira, un matrimoni portat pels diners, tot i que Nicolau, amb una diferència d’edat bastant allunyada de la jove, coneix les condicions de Teresa. Després de la mort de Rovira, Teresa torna a trobar l’amor i la passió amb Salvador Valldaura, representat per Ivan Benet, un home amb diners i posicions, que proporciona a Teresa molts luxes i, en un principi, molta felicitat. El matrimoni s’instal•la a Barcelona, a una gran casa, on Teresa creu que té tot el que podria desitjar. Tenen una filla, Sofia Valldaura, representada per Daniela Feixas, que sempre mostrarà gran afecte pel seu pare i, pel contrari, rebuig per la seva mare. Nicolau es troba trasbalsat per una història d’amor del passat, Bàrbara, representada per Ester Bové, una artista que farà impossible l’amor de Salvador per Teresa... La relació es troba en una situació difícil, i Teresa troba suport al costat del notari del seu marit, Amadeu Riera, representat per Enric Majó. Sofia, la filla del matrimoni Valldaura, té un paper fred, rancuniós. La noia es casa amb Eladi Farriols, paper representat per Albert Alemany, un home atractiu, conegut entre totes les noies del moment. Un embolcall de relacions i entrebancs envolta la família en disputes i desacords, on totes les relacions de l’obra acaben en un desastre. Teresa Goday, ja en un paper de vídua i envellida, s’aficiona al vi per fer passar l’aflicció. Acaba morint un dia al seu llit, poc abans d’esclatar la Guerra, on la seva filla, vídua ja, fugirà a l’exili.
El director de l’obra, crea dins del teatre moments de tristesa i moments gairebé còmics. Utilitza moments musicals on, quasi totes les vegades, són les minyones de la casa les que canten i ballen. També cal destacar la quantitat de nus que apareixen, amb què el director vol portar l’obra a un moment més actual. Les aparicions dels actors i actrius pels passadissos del teatre, juntament amb els moments musicals i els canvis de temps, anant del passat al futur en un mateix pla, fan de l’obra una manera encantadora de passar la tarda, tot i que nosaltres encara no hem llegit el llibre!
Personalment, em va agradar molt l’obra de Ricard Salvat, però m’hagués agradat molt més haver llegit la novel•la abans de gaudir d’aquesta experiència. No obstant això, he de dir que després de veure la genial obra de teatre, tinc moltes ganes de començar a llegir la novel•la de Mercè Rodoreda, perquè estic segura que serà molt interessant.
Naty Gómez
Sense paraules… em vaig quedar sense paraules un cop encesos els llums.
Vaig tardar uns segons a reaccionar i posar-me a aplaudir. Fins ara no havia vist un espectacle tan esplèndid i ben muntat.
Un espectacle que unia la màgia de la llum i la música, cançons que rememoraven la Barcelona de la primera meitat de segle vint, amb nus femenins i masculins, que feien l’obra actual i excèntrica. L’escenografia volàtil i canviable ocupava tot l'escenari, format per tres parts, un central i el més gran i dues parts laterals. Els decorats es canviaven amb suavitat i naturalitat pels propis actors, en entreactes musicals o quan l’escena es produïa en una altra part de l'escenari. Tot ho feien amb seguretat i amb una coordinació impecable. Tota l'obra en si estava pensada i estructurada fins l'últim detall, les coreografies dels actors seguien minut a minut la narració escènica, apareixent i desapareixent amb un ritme vertiginós .
L'actuació de l'equip teatral era impecable, van aconseguir que el públic fos seu, si més no jo em vaig oblidar de la realitat...només seguia atenta a l' obra per no perdre’m cap detall.
Però la gran estrella de l'espectacle va ser Rosa Novell . Jo no coneixia aquesta actriu abans, però he sentit dir en moltes crítiques que aquesta va ser la seva millor interpretació. Pel que a mi respecta, he de dir que la seva actuació va ser esplèndida i la que més em va agradar.
L'obra d'una durada de dues hores i mitja relata la història de tres generaciones de la mateixa família. Propietaris d' una bellísima torre a Sant Gervasi. La familia Valldaura- Farriols, un retrat impecable de l' alta burgesia barcelonina. Es parla de diferents llocs de la ciutat i es fa referència a la situació política que transcorre al llarg de tot el temps que abarca la història.
En la meva opinió, aquesta obra es mareix ser vista un altre cop.
Kseniya Strelchenko
