L’escenografia i el vestuari són realment bons, amb un gran dinamisme en els decorats, ja que contínuament els anaven canviant. És molt original quan feien les dues escenes paral·leles, una central i l’altre a l’escenari que estava al costat, a una segona altura. Sí és cert que l’escenari era bastant petit, cosa que treia molta mobilitat als actors, però tot i així van aconseguir treure el màxim partit a l’espai de què disposaven. D’altra banda, els vestuaris eren impressionants. Cada peça de roba mostrava una part essencial del personatge, el seu estil de vida, la seva personalitat... De la mateixa manera que em van impressionar moltíssim els nus, ja que considero que va fer una obra més apassionant i amena, igual que les cançons que cantaven les minyones.
Però crec que els papes a més destacar són els femenins, els homes els he trobat una mica més fluixos i passen més desapercebuts, trobo que són elles les que donen la intensitat i la credibilitat a l’obra. La millor, sens dubte Rosa Novell fent de Teresa, va estar fantàstica, increïble. Et transmetia en tot moment el que vivia el personatge i com se sentia, quan ella estava en escena feia que el públic se centrés en ella. Papers també genials són els de les minyones, Anna Sahunt representant perfectament a la Teresa Jove. Tot i així, cal destacar el paper representat per Enric Majo, Amadeu Riera a l’obra, ja que la seva evolució d’home que tenia tota Barcelona als seus peus al desmillorament continu a causa de la seva dona, és pel públic una realitat de la credibilitat que dóna.
Una de les coses que més em van agradar van ser les entrades i sortides dels personatges, les escenes en què ells es quedaven congelats i l’obra continuava davant d’ells, impressionant. A més, durant tota la representació es pot notar que cada detall ha sigut cuidat, que darrera hi ha un gran treball per tal de poder fer gaudir a qui va a veure l’obra.
Ana Sierra
