El passat 15 d’octubre alumnes i professors vam anar al Liceu a veure l’òpera Tiefland (Terra Baixa, d’Àngel Guimerà).
L’obra més famosa del teatre català va ser representada amb una forma futurista ambientada més bé en l’ara que no pas en l’autèntic temps de la història. El pròleg va ser una mica desconcertant, apareix un laboratori amb uns científics observant uns homes ficats en urnes de vidre. Representa l’escena en què Sebastiano escull a l’home de Terra Alta per a la seva estimada Marta i, a continuació, apareixen els tres personatges en una pantalla de televisió protagonitzant la presentació de Manelic, anomenat Pedro a l’obra, com a futur marit de la Marta. Un tros que deixa molt a desitjar...
Després sembla que l’obra comença a adaptar-se més a la història original encara que tot passi en un despatx semblant al d’una oficina. Sí, el drama és el mateix i ens ofereix el mateix rerefons, una noia que se sent desgraciada perquè l’home al qual estima la obliga a casar-se amb un ésser que a ella li sembla primitiu i poc intel·ligent. Encara que vam trobar a faltar la importància del poble en la Terra Baixa i la forta pressió social a la qual està sotmesa la Marta. Tot i així, els actors van representar els seus papers amb molta força i intensitat. Però, el que va donar una real intensitat a la funció va ser la música, l’orquestra, perfecta, es va convertir en una part fonamental i imprescindible de la funció, ja que sense la força i la vitalitat d’aquesta, l’òpera hagués resultat menys interessant.
De la història es poden treure conclusions realment importants, com la desesperació d’una noia que la seva vida es veu manipulada per un home, la diferència entre les dues terres i la importància de quedar sempre bé de portes enfora.
I no podem no parlar de la majestuositat del Liceu i del seu ambient, de cada detall de la seva estructura i de la perfecció amb què s’escoltava cada nota de música. Impressionant.
L’obra més famosa del teatre català va ser representada amb una forma futurista ambientada més bé en l’ara que no pas en l’autèntic temps de la història. El pròleg va ser una mica desconcertant, apareix un laboratori amb uns científics observant uns homes ficats en urnes de vidre. Representa l’escena en què Sebastiano escull a l’home de Terra Alta per a la seva estimada Marta i, a continuació, apareixen els tres personatges en una pantalla de televisió protagonitzant la presentació de Manelic, anomenat Pedro a l’obra, com a futur marit de la Marta. Un tros que deixa molt a desitjar...
Després sembla que l’obra comença a adaptar-se més a la història original encara que tot passi en un despatx semblant al d’una oficina. Sí, el drama és el mateix i ens ofereix el mateix rerefons, una noia que se sent desgraciada perquè l’home al qual estima la obliga a casar-se amb un ésser que a ella li sembla primitiu i poc intel·ligent. Encara que vam trobar a faltar la importància del poble en la Terra Baixa i la forta pressió social a la qual està sotmesa la Marta. Tot i així, els actors van representar els seus papers amb molta força i intensitat. Però, el que va donar una real intensitat a la funció va ser la música, l’orquestra, perfecta, es va convertir en una part fonamental i imprescindible de la funció, ja que sense la força i la vitalitat d’aquesta, l’òpera hagués resultat menys interessant.
De la història es poden treure conclusions realment importants, com la desesperació d’una noia que la seva vida es veu manipulada per un home, la diferència entre les dues terres i la importància de quedar sempre bé de portes enfora.
I no podem no parlar de la majestuositat del Liceu i del seu ambient, de cada detall de la seva estructura i de la perfecció amb què s’escoltava cada nota de música. Impressionant.
Zaidé.F.Luna i Ana Sierra
La passada nit del 15 d’Octubre els professors i alumnes del Foix i + vam assitir al Liceu per a veure l’òpera “Tiefland” basada en el drama Terra Baixa d’Àngel Guimerà.
Primer de tot ens agradaria parlar sobre el Liceu, sempre havíem sentit parlar molt d’aquest magnífic teatre amb tants anys d’història, però veure’l en directe va ser molt diferent al que nosaltres realment imaginàvem. L’escenari, les platees, el sostre, els llums, la decoració de cada planta… Tot ens va semblar realment bonic.
Per altra banda també vam poder imaginar com vivia les obres de teatre la societat burgesa del segle XX.
Després d’haver explicat les nostres sensacions sobre el Liceu, passarem a donar la nostra opinió sobre l’òpera Tiefland (Terra Baixa) d’Eugen d’Albert.
L’obra començà amb un pròleg d’uns 30 minuts, ens va resultar difícil d’entendre a causa de la innovació i modernitat inexistent en l’obra de Guimerà.
Tot seguit va començar el primer acte, aquest va ser molt més entenedor i fidel a la l’obra de teatre. Aquí vam poder veure les presentacions de tots els personatges i la introducció de la seva història.
Entre aquest acte d’una hora i el següent va haver-hi una pausa de 30 minuts. Aquest temps el vam aprofitar per donar un cop d’ull més detallat a l’edifici emblemàtic.
Seguidament, va començar el segon acte, que va seguir la mateixa línia del primer encara que aquest va ser en molts aspectes més bonic i entretingut.
Però no tot pot ser positiu, també hi van haver alguns aspectes de l’obra que no ens van agradar completament, com per exemple, l’escenificació, que era totalment diferent a la de l’obra de teatre de Guimerà. Tampoc ens va agradar haver d’estar llegint els subtítols en tot moment ja que això ens va fer perdre alguns detalls de l’obra.
Però, aquests aspectes negatius es compensen per ser una obra representada al Liceu amb una orquestra i unes veus de gran qualitat.
En definitiva podem dir que va ser una gran experiència.
Miquel Lázaro i Xavier Preixens
