Dictadura-Transició-Democràcia

L'obra Dictadura-Transició-Democràcia està formada per quatre obres breus que pretenen recrear la història recent catalana i espanyola, utilitzant com a base l'any de naixement dels quatre directors que l'han creat.
Per cadascuna de les parts, un escenari diferent. Alguns més emotius, d'altres més lluitadors, i alguns fins i tot còmics.
La primera part ens parla de l'Espanya de principis dels 60, quan tot just es descobria la televisió, però encara els espanyols oposats al règim patíen censura i por. Uns veïns reunits per veure la tele ens mostren la vida durant aquells anys.
La segona part, encara sobre la dictadura però a finals dels 60, ens transporta al concert de Raimon al 1968 a la Universitat de Madrid, tot un símbol de lluita per la llibertat i la democràcia. Especialment en aquesta part, el públic vam poder sentir a la pell, asseguts a la gespa i escoltant una gravació de Raimon d'aquell mateix concert, els crits de lluita i reivindicació dels estudiants, en un ambient molt ben aconseguit.
La tercera part transcorre als estudis Miramar, on està a punt de ser retransmès el primer programa en català obert a tot l'Estat. La directora, Montserrat, creu que pot ser un bon moment per recolzar els autors catalans, però des de dalt li treuen de seguida aquesta idea.
La quarta i última part es situa al País Basc, on una brigada antiterrorista assassina a dos nois, que acaben de declarar-se amor mutu, perquè suposen que un dels dos és etarra. L'obra termina amb un ball molt simbòlic on els assassins manipulen els cossos plens de sang dels dos amants fent-los ballar al ritme de "Dos gardenias para tí", ficant-los finalment a unes bosses de plàstic.

Han dit de l'obra:
Laia: em va agradar molt com van jugar amb nosaltres, sobretot al concert de Raimon i també el ball final.
Sofia: em van encantar els canvis d'escenari i poder relacionar tota l'obra amb temes parlats a classe.
Manel: és un projecte difícil, està bé però és desigual.
Fina: em va emocionar molt el concert de Raimon, pels canvis d'escenari i perquè vaig poder recordar el concert de Raimon a Bellaterra al 1974.
Marisa: la segona part estava molt aconseguida. L'última, en canvi, no em va semblar adequada.